EL TEU MON (PART 8)

El soroll d'una persiana pujant acompanyat d'un cop de porta,
no era el despertar que necessitva en Ferran aquell migdia perdut en un calendari.

La Carla.
La seva especialitat era fer parlar als mobles
per què ells transmetessin tota la seva angoixa.

En Ferran s'asseu al llit, queda inmòvil, mirant a terra.

La Carla entra de nou obrint la porta de manera ràpida,
provocant un ensurt a en Ferran.

En Ferran se la mira implorant indiferència.
La Carla arronsa els morros i explota en una pregunta inacabable
.
-Que no et penses aixecar avui?
Que no n'has tingut prou?
Representa que he d'acceptar el teu comportament d'adolescent o de madur alcohòlic,
marxant de nit sense donar explicacions?
Doncs si et penses que em quedaré vivint la teva vida i no la meva,
estàs molt equivocat.

Torna a marxar fent un altre cop de porta.

En ferran es torna a estirar al llit, ara mira el sostre.
s'hi està uns segons. i pensa:
.-ara tornarà a entrar.

Es torna a obrir la porta.
la Carla sembla que se'l mira, no diu res.
en Ferran de sobte crida

.-Prou Carla! si vols te'n vas.
Ella queda inmòvil, com una figura de glaç.
Ni una sola paraula de la seva boca.

En Ferran segueix parlant amb rabia
.- doncs, potser estic malalt, malalt del cap, boig com un llum,
o potser ha estat la llum que m'ha tornat boig,
però almenys em puc adonar de les coses,
no com tu que estàs aqui...mirant-me...quieta...que sembles un mort.
En Ferran desitja estar provocant a la Carla amb les seves paraules,
i se la mira, però no veu res en ella més enllà d'un rostre acompanyat d'un cos,
que fa estona que ha perdut el seu significat.
.-Carla estàs bé?
.-Carla?
En Ferran s'aixeca del llit i s'acosta a la Carla,
Ella sembla ben be una figura de guix,
no parpelleja, no belluga, no mou, res.

i tot d'una en Ferran fa mitja volta per tornar al seu llit,
i aquest ha desaparegut deixant al seu lloc
un banc en mig del parc, amb un avi assegut,
plegant del.licadament el seu diari en 4 troços.