diumenge, 13 d’abril del 2008

a la teva manera, PARE




Et penso, et recordo, t'estimo.
Intento no deixar-te morir dins el meu record.
no tinc paraules ni retrets ni judicis a fer-te, no diré com vas ser
com vas estar, i com vas deixar d'estar.
no ho necessites, tu érets per tu mateix.
com tots els que vivim aquesta vida ho vas fer com vas poder.
l'últim dia vas reunir tanta gent com mai haguessis imaginat.
quan vaig veure persones que sabia que les estimaves
vaig còrrer cap a elles perque sabessin que estaries molt content de saber que eren allà,
que parlaves molt d'ells, que els estimaves.
El teu net diu que t'has morit pq menjaves molta verdura.
papa t'estimo molt..
la mama l'Eva i el Xavi estàn fets pols
pensen molt en tu
i recorden coses que els fan plorar, jo també
ens has deixat moltes ximpleries molts acudits, que ara començem a recordar amb un timid somriure
i acabem amb llàgrimes. suposo que t'imagines que estem beatificant la caza del octubre rojo, o el dia más largo,
i a la kelly, i els ganitus i les poetes.
tot es trasforma, tu ja ho has fet,
tens la resposta a totes les meves incognites just quan ja no me la pots dir.
a reveure pare


1 comentari:

Anònim ha dit...

marta, t'envio un petó molt fort des de madrid
m'ha semblat preciós això que has escrit aquí
i el blog aussi
cuida´t molt tu
m