dilluns, 21 d’abril del 2008

TAVERTET. Un arbre, un suicidi, ben segur un assessinat

i sense saber perquè ens trobem tots intentant recrear l'interior d'en Miquel.

en Zoni ens deixa la casa, li dona la primera forma al pensament, a l'idea..





la natura ens dona la resta, i l'amor a explicar històries ens uneix a tots a un cim als peus del pantà




en el cinema, en l'amateur en el nostre cas, potser és de les poques vegades a la vida on tots anem en pro d'alguna cosa, d'una sola cosa, que és per un, però ens OMPLE A TOTS.




don VITTO, la Moi, ajudants de direcció "por si uno era poco.. Miquel tiene 2!" ja diuen que 4 ulls veuen més que 2




eren més grans els actors que les copes dels pins!! vàlguem déu..
ells donen la cara als nostres pensaments. ALELUYA!



En Miquel en multiescala divergent amb la Laia... que piuli tot plegat, no miquel?




la força gaucha amb la força catalana...oohh! va!



ROMÀ JASP! joven aunque sobradamente preparado



EL plor sense dolor...la pràctica fa al mestre



Javi: improvitzador de sipis!




doncs si, l'Edú i jo som lents, i ens empanem, però a mucha honra!




en Zoni, fantàstic, no tinc més paraules!



i aquesta és la imatge de conclusió, tot ha funcionat com esperavem, llum i armonia..


COMPANYS, CAMARADES, LA PROPERA SETMANA EM TOCA A MI! I A VOSALTRES COMPLAURE LA MEVA FRENÈTICA MENT!
GRÀCIES ANTICIPADES!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Després de molt i molt investigar, he descobert que per comentar-te m'havia de sentir una curiosa atrevida...no massa intel·ligent però en fi.. m'ha agradat molt treballar amb tu, sempre m'agrada, (diga-li treballar diga-li menjar fuet i fer el que més m'agrada), i l'estada a la muntanya ha estat immillorable, sentint el vent, la força de la terra (ara m'he fet gràcia)i la mega abducció que provocaven aquells barrancs incitadors. Tot molt ben descrit marteta, ole ole i ole!!! que arte tiene mi niñia!!

a veure quan torneu a idear un curt que succeeixi a la muntanyeta, he Martet?

retoms bonica!!

Anònim ha dit...

Una vegada vaig estar en un rodatge a ran del penyassegat, temps després vaig estar en un altre sota les cingleres. Que bé que es respirava tan a dalt com a baix. Rodar fora la ciutat no és feina és pura diversió. Per això i per molt més, visca la terra!
Interpreta aquesta exclamació com vulguis i l'encertaràs.

Anònim ha dit...

jo e passat un cap de setmana inolvidable i molt interesant amb vosaltres grasies a tots! marta,miquel,roma,david,laia,orasio, oscar alias don vito!je je javi,llach,edu! salut amics!zoni