dijous, 24 de juliol del 2008
dimarts, 22 de juliol del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
dilluns, 16 de juny del 2008
ego al cuadrado + vanidad
un egoïsme
Me sigo sorprendiendo,
como niño chico.
pero lo comprendo
como madre chica.
a veces intento ser como hay que ser.
(o de como intento esconder mi ego
con malos resultados)
un día me pongo en tu pellejo,
al día siguiente en el tuyo,
al cabo de la semana
estais todos muy contentos
pero yo
me he probado tantos pellejos
que ya no sé donde está el mío.
es entonces cuando al ver el vuestro
me repele como imán
pero todos comprendemos todo
cuando es imposible hacerlo.
pero yo sigo poniéndome en tu pellejo
a través de lo que veo desde el mío
une vanité
reside en cualquier zapato
envanécete y deja un bonito cadáver
drogadictos de emociones
en pro a uno
vanité
yo soy el mejor
el resto del mundo
es una mierda
vanité
multiplié par
egoïsme
resulta
un miroir.
muñequitos de trapo
sois los mejores
el resto del mundo
es una mierda
encargaros de que todos lo sepan
dijous, 5 de juny del 2008
missatge per l'estrella 1939 una de color blau que fa pampallugues
Papa,
l'altre dia a tv3 van fer un programa que es diu SOMIERS, no era res de l'altre món, més aviat una mica ranci, presentadora bonica, tothom de super bon rotllo, bé el cas és que parlaven de somnis, i a que no saps qui va sortir??
doncs el Pubill explicant els malsons durant el periode que va estar empresonat per alló que sempre m'explicaves de la bandera catalana a la butxaca de l'americana.
em va fer rabia osti, una cosa que t'hagués fet gràcia i no la pots veure.
és la segona vegada que veig al Pubill, el teu millor amic i em poso contenta/trista quan penso que et faria il.usió veure'l i que no el veus. (crec)
però jo t'informo de tot el que va passant vale?
t'estimo molt!!!!
que descansis
un petonet
l'altre dia a tv3 van fer un programa que es diu SOMIERS, no era res de l'altre món, més aviat una mica ranci, presentadora bonica, tothom de super bon rotllo, bé el cas és que parlaven de somnis, i a que no saps qui va sortir??
doncs el Pubill explicant els malsons durant el periode que va estar empresonat per alló que sempre m'explicaves de la bandera catalana a la butxaca de l'americana.
em va fer rabia osti, una cosa que t'hagués fet gràcia i no la pots veure.
és la segona vegada que veig al Pubill, el teu millor amic i em poso contenta/trista quan penso que et faria il.usió veure'l i que no el veus. (crec)
però jo t'informo de tot el que va passant vale?
t'estimo molt!!!!
que descansis
un petonet
dimarts, 3 de juny del 2008
dilluns, 26 de maig del 2008
desintocabilizando canciones intocables
con oír solo una nota viajo en el tiempo.
es bonito ver que las cosas no desaparecen. solo se alejan.
parece imposible....
que vivamos la música, nuestra música más que a nosotros mismos.
y existen para muchos, canciones intocables, inescuchables desde aquel día.
vivimos la música más que a nosotros mismos.
nos acostumbramos a ponerle una banda sonora a todo
y eso tiene consecuéncias
de hecho me fascina la capacidad de transforamción que tiene la música sin ni siquiera cambiar una nota.
y cambia, porqué está canción no es la misma siendo la misma, hoy, que el día 23 de octubre del año 2003.
no es la misma para ti ni para mi. ni será la misma en el 2015 en Cincinnati cuando la escuche Susan Smith de 15 años después de pelearse con su hermana y encerrarse llorando en su cuarto.
y estas músicas no son lo mismo para ti que para mi habiéndolas llorado
ahora solo queda la calma por no llorarlas y esta reflexión al escucharlas.
es bonito ver que las cosas no desaparecen. solo se alejan.
parece imposible....
que vivamos la música, nuestra música más que a nosotros mismos.
y existen para muchos, canciones intocables, inescuchables desde aquel día.
vivimos la música más que a nosotros mismos.
nos acostumbramos a ponerle una banda sonora a todo
y eso tiene consecuéncias
de hecho me fascina la capacidad de transforamción que tiene la música sin ni siquiera cambiar una nota.
y cambia, porqué está canción no es la misma siendo la misma, hoy, que el día 23 de octubre del año 2003.
no es la misma para ti ni para mi. ni será la misma en el 2015 en Cincinnati cuando la escuche Susan Smith de 15 años después de pelearse con su hermana y encerrarse llorando en su cuarto.
y estas músicas no son lo mismo para ti que para mi habiéndolas llorado
ahora solo queda la calma por no llorarlas y esta reflexión al escucharlas.
dijous, 22 de maig del 2008
QUIEN LLORA HOY, SERA MEDICADO
Quizá una de las soluciones para la angustia sea el abrazo.
El abrazo es simbolo de unión.
La angustia de un bebé cesa con el contacto de su madre,
o con el olor o con el latir de su corazón.
Viviendo hoy día un momento donde todos creamos barreras con cualquier cosa,
el abrazo ha perdido su sentido.
No se ofrece ni se regala.
Se ha relegado a modo de saludo, o quizás solo se manda por escrito.
Te mando un beso y un abrazo.
Como reflexiona Krishnamurti, cualquier limite que nos pongamos,
yo vs el mundo, mi pais vs todos los demás... lo único que genera es conflicto e inseguridad.
Nuestro estado es la unión. Siempre nos quedará la angustia en un mundo dividido en millones de trozos,
cada uno de nosotros.
El ser humano es uno y de todos los tiempos.
Las respuestas, (no me gusta utilizar esta palabra), son más claras, casi transparentes, fáciles, cristalinas,
será por eso que nadie les para atención y decidimos vivir cada uno su "cosa", seguros que de esta manera la angustia es menor por división.
De pronto es un error, al dividirse la unidad, cada corte, cada separación, duele.
Quizás ya sucedió, quizás hace miles de años, fuimos unidad
durante un instante. quizas este mundo que nos aloja hoy, es solo un mercadillo de recuerdos de lo que un día fué.
Ayer me dijeron " el mundo está muerto"
creo que lo más exacto sería, "la conciencia esta dormida".
Nuestro alma ha entrado en depresión, por eso ya no sale, y cada día entramos más en profundidad en un mundo donde substituimos nuestra alma, nuestros principios por los principios de los personajes de nuestras queridas series.
Como Douglas Sirk me enseñó, imitamos a la vida.
CASI TODO HA PERDIDO SU REAL SENTIDO
EL SER HUMANO HA PERDIDO LA FE.
LA FE DE LA UNIDAD
El abrazo es simbolo de unión.
La angustia de un bebé cesa con el contacto de su madre,
o con el olor o con el latir de su corazón.
Viviendo hoy día un momento donde todos creamos barreras con cualquier cosa,
el abrazo ha perdido su sentido.
No se ofrece ni se regala.
Se ha relegado a modo de saludo, o quizás solo se manda por escrito.
Te mando un beso y un abrazo.
Como reflexiona Krishnamurti, cualquier limite que nos pongamos,
yo vs el mundo, mi pais vs todos los demás... lo único que genera es conflicto e inseguridad.
Nuestro estado es la unión. Siempre nos quedará la angustia en un mundo dividido en millones de trozos,
cada uno de nosotros.
El ser humano es uno y de todos los tiempos.
Las respuestas, (no me gusta utilizar esta palabra), son más claras, casi transparentes, fáciles, cristalinas,
será por eso que nadie les para atención y decidimos vivir cada uno su "cosa", seguros que de esta manera la angustia es menor por división.
De pronto es un error, al dividirse la unidad, cada corte, cada separación, duele.
Quizás ya sucedió, quizás hace miles de años, fuimos unidad
durante un instante. quizas este mundo que nos aloja hoy, es solo un mercadillo de recuerdos de lo que un día fué.
Ayer me dijeron " el mundo está muerto"
creo que lo más exacto sería, "la conciencia esta dormida".
Nuestro alma ha entrado en depresión, por eso ya no sale, y cada día entramos más en profundidad en un mundo donde substituimos nuestra alma, nuestros principios por los principios de los personajes de nuestras queridas series.
Como Douglas Sirk me enseñó, imitamos a la vida.
CASI TODO HA PERDIDO SU REAL SENTIDO
EL SER HUMANO HA PERDIDO LA FE.
LA FE DE LA UNIDAD
dimecres, 21 de maig del 2008
QUIEN NO LLORA NO MAMA
La angustia es algo que desde siempre se ha solucionado con el contacto con otro ser humano.
A veces me siento como un bebé que llora solo, que no es atendido.
La angustia por la incertidumbre que hoy me azota, es mi llanto infantil silenciado.
La pregunta ya no es la misma.
Saber qué me provoca la angustia y como pararla,
no me doble-angustia.
Mi duda recaé en saber porqué el llanto cesa con el calor humano.
A veces me siento como un bebé que llora solo, que no es atendido.
La angustia por la incertidumbre que hoy me azota, es mi llanto infantil silenciado.
La pregunta ya no es la misma.
Saber qué me provoca la angustia y como pararla,
no me doble-angustia.
Mi duda recaé en saber porqué el llanto cesa con el calor humano.
dilluns, 19 de maig del 2008
MUCHACHADA NUI_ LARS VON TRIER VS SPIELBERG
Lo mejor, aunque lo del raccord está muy de moda, es sin duda el hombre asqueroso...es estupendisimioaaai..
espero que os lo paseis bien!
dimarts, 13 de maig del 2008
divendres, 9 de maig del 2008
PECANDO DE ALGO Y NO SE DE QUE OS DIGO QUE JOYCE SE PASEA POR MI BLOG
i ja ha passat un mes i tot sembla no haver canviat quan ha canviat completament i he hagut de solventar problemes menors amb conseqüències potser majors però jo ja no sé que és le que he de fer quan les coses a simple vista sembla que és complican tant sent tot tan senzill potser soc jo la que li agrada veure-ho complicat però aquesta nit torno a rodar qui diu rodar diu grabar o fer 24 fotos per segon qui diu 24 diu 25 és el que te el video i estic contenta i quina gracia perquè també nerviosa perquè aquesta nit a las 00:00 ha vingut la petra una veina de 86 anys que està com un animal d'aquest de la montanya pobre dona no me'n vull pas enfotre però no hi és tota no ha superat la mort de la seva germana que va morir fa 17 anys ni mucho ni poco collons 17 anys eren les dues solteres i ara te mania persecutoria d'un sobrino que no existeix o si que existeix i els bojos som els altres i remenant el pany de casa seva per la seva psicosi es va quedar tancada a fora i ser portera doncs feina poc valora infravalorada merda de feina però deu faci que no em falti doncs clar casa meva és casa de tothom i fins la una de la nit amb "cerrajero" inclós i uns quants de cents de leuros com ella diu i aquest matí clar m'he dormit i quan començava a recuperar l'humor i a perdre el nervi macagun tot que ha tornat la Petra i la tia passa i sense dir ni hola s'asseu a la meva cadira a la meva taula on hi havia un nesquik i un entrepà de aguacate" amb panses que possava Marta no pas Petra i vinga un silenci inacabable ella el meu esmorzar i jo amb cara de em punxen i no me'n treuen i jo segueixo tenint rodatge aquesta nit i he de comprar un cap de animal mort i he de semblar coherent amb el meu guió tècnic amb el meu pla de rodatge que hi tinc uns actors unes il.lusions i també aquest curt és el que li vull dedicar al meu pare potser és el primer curt que faig que n'estic contenta que cada imatge grabada supera amb creces l'imatge imaginada això és felicitat no sé que és felicitat però quan grabo soc jo ella la felicitat aquesta que tothom te hipermegaultravalorada i dic jo deixa de perseguir-la que al final la felicitat et denunciarà per assetjament home i amb la parella passa el mateix ni que tenir algú al teu costat de per vida sigui la única solució possible de passar una existència entretinguda i la tele no en vull ni parlar
i com deien els garrulus del casino on treballava es que estamos todos locos o que si res no te sentit el no sentit és multiplica x2 en parella serà que en parella doncs les coses són pitjors o encara no he conseguit que siguin millors i jo ara resulta que després de casi 3 anys de solteria pràctica mestra conec l'home del nord i és com la pau personificada i em destavella tot el meu mon tan perfectament solitari i justificat i de vegades penso com seria la vida els meus últims dies al costat d'aquesta persona això sempre ho faig fins i tot amb el reponedor de l'eroski he imaginat una vida i qui no ho fa és que no te sang a les venes pq li punxen i no li treuen i aquest home que tampoc el conec tant com per saber que el que sembla és el que és doncs ell viu a la montanya fora de tot fora de l'electricitat de dependència d'un sistema i això és el somni de la meva vida no li cal tenir per ser no li cal ser percebut per sentir-se tranquil i em fa rabia quan la gent confon la velocidad con el tocino i avui dia els porcs van que volen i tot ha de semblar i res ha de ser i jo aquí pensant que avui grabo la segona part del meu curt de tuertos i cíclopes que li vull dedicar al papa crec que era dels pocs de la meva familia que se sentia orgullós de que fes cinema i si papa te'l dedicaré a tu el meu primer curt amb cara i ulls
espectador interestel.lar
i com deien els garrulus del casino on treballava es que estamos todos locos o que si res no te sentit el no sentit és multiplica x2 en parella serà que en parella doncs les coses són pitjors o encara no he conseguit que siguin millors i jo ara resulta que després de casi 3 anys de solteria pràctica mestra conec l'home del nord i és com la pau personificada i em destavella tot el meu mon tan perfectament solitari i justificat i de vegades penso com seria la vida els meus últims dies al costat d'aquesta persona això sempre ho faig fins i tot amb el reponedor de l'eroski he imaginat una vida i qui no ho fa és que no te sang a les venes pq li punxen i no li treuen i aquest home que tampoc el conec tant com per saber que el que sembla és el que és doncs ell viu a la montanya fora de tot fora de l'electricitat de dependència d'un sistema i això és el somni de la meva vida no li cal tenir per ser no li cal ser percebut per sentir-se tranquil i em fa rabia quan la gent confon la velocidad con el tocino i avui dia els porcs van que volen i tot ha de semblar i res ha de ser i jo aquí pensant que avui grabo la segona part del meu curt de tuertos i cíclopes que li vull dedicar al papa crec que era dels pocs de la meva familia que se sentia orgullós de que fes cinema i si papa te'l dedicaré a tu el meu primer curt amb cara i ulls
espectador interestel.lar
dimarts, 29 d’abril del 2008
DE TUERTOS Y CICLOPES
Doncs aquí tenim l'última entrega del grup CHAPLIN.
un rodatge amb complicacions (quin rodatge no en té?)
des d'incendis a desercions inexplicables..
però tots solventats amb elegància!
tots miravem el focus del conflicte...tornarà a incendiar-se?
finalment no. gràcies a deu, pq extintor era l'únic que no teniem.
en Miquel "doble de luces" que arte tiene mi niño!
aquesta bona mossa és la Fecun! Maria Alba Esquius, una actriu fantàstica!
l'Albert, "doble del tècnic de só" el més important és enrotllar bé el cable del micro..!
el trio del día! que buena foto. Oscar, el actor secundario que resultó ser mucho mejor que el primario, a su lado el doble de luces, y el fotografo: nomechingeswey
Marco de doble del doble del tècnic de so! quin nen més bo que tinc!
en Toño encaramat a una uralita, i aguantant la típica iaiona que no hi ha qui l'aguanti!
un rodatge amb complicacions (quin rodatge no en té?)
des d'incendis a desercions inexplicables..
però tots solventats amb elegància!
tots miravem el focus del conflicte...tornarà a incendiar-se?
finalment no. gràcies a deu, pq extintor era l'únic que no teniem.
en Miquel "doble de luces" que arte tiene mi niño!
aquesta bona mossa és la Fecun! Maria Alba Esquius, una actriu fantàstica!
l'Albert, "doble del tècnic de só" el més important és enrotllar bé el cable del micro..!
el trio del día! que buena foto. Oscar, el actor secundario que resultó ser mucho mejor que el primario, a su lado el doble de luces, y el fotografo: nomechingeswey
Marco de doble del doble del tècnic de so! quin nen més bo que tinc!
en Toño encaramat a una uralita, i aguantant la típica iaiona que no hi ha qui l'aguanti!
dilluns, 21 d’abril del 2008
TAVERTET. Un arbre, un suicidi, ben segur un assessinat
i sense saber perquè ens trobem tots intentant recrear l'interior d'en Miquel.
en Zoni ens deixa la casa, li dona la primera forma al pensament, a l'idea..
la natura ens dona la resta, i l'amor a explicar històries ens uneix a tots a un cim als peus del pantà
en el cinema, en l'amateur en el nostre cas, potser és de les poques vegades a la vida on tots anem en pro d'alguna cosa, d'una sola cosa, que és per un, però ens OMPLE A TOTS.
don VITTO, la Moi, ajudants de direcció "por si uno era poco.. Miquel tiene 2!" ja diuen que 4 ulls veuen més que 2
eren més grans els actors que les copes dels pins!! vàlguem déu..
ells donen la cara als nostres pensaments. ALELUYA!
En Miquel en multiescala divergent amb la Laia... que piuli tot plegat, no miquel?
la força gaucha amb la força catalana...oohh! va!
ROMÀ JASP! joven aunque sobradamente preparado
EL plor sense dolor...la pràctica fa al mestre
Javi: improvitzador de sipis!
doncs si, l'Edú i jo som lents, i ens empanem, però a mucha honra!
en Zoni, fantàstic, no tinc més paraules!
i aquesta és la imatge de conclusió, tot ha funcionat com esperavem, llum i armonia..
COMPANYS, CAMARADES, LA PROPERA SETMANA EM TOCA A MI! I A VOSALTRES COMPLAURE LA MEVA FRENÈTICA MENT!
GRÀCIES ANTICIPADES!!
en Zoni ens deixa la casa, li dona la primera forma al pensament, a l'idea..
la natura ens dona la resta, i l'amor a explicar històries ens uneix a tots a un cim als peus del pantà
en el cinema, en l'amateur en el nostre cas, potser és de les poques vegades a la vida on tots anem en pro d'alguna cosa, d'una sola cosa, que és per un, però ens OMPLE A TOTS.
don VITTO, la Moi, ajudants de direcció "por si uno era poco.. Miquel tiene 2!" ja diuen que 4 ulls veuen més que 2
eren més grans els actors que les copes dels pins!! vàlguem déu..
ells donen la cara als nostres pensaments. ALELUYA!
En Miquel en multiescala divergent amb la Laia... que piuli tot plegat, no miquel?
la força gaucha amb la força catalana...oohh! va!
ROMÀ JASP! joven aunque sobradamente preparado
EL plor sense dolor...la pràctica fa al mestre
Javi: improvitzador de sipis!
doncs si, l'Edú i jo som lents, i ens empanem, però a mucha honra!
en Zoni, fantàstic, no tinc més paraules!
i aquesta és la imatge de conclusió, tot ha funcionat com esperavem, llum i armonia..
COMPANYS, CAMARADES, LA PROPERA SETMANA EM TOCA A MI! I A VOSALTRES COMPLAURE LA MEVA FRENÈTICA MENT!
GRÀCIES ANTICIPADES!!
diumenge, 13 d’abril del 2008
a la teva manera, PARE
Et penso, et recordo, t'estimo.
Intento no deixar-te morir dins el meu record.
no tinc paraules ni retrets ni judicis a fer-te, no diré com vas ser
com vas estar, i com vas deixar d'estar.
no ho necessites, tu érets per tu mateix.
com tots els que vivim aquesta vida ho vas fer com vas poder.
l'últim dia vas reunir tanta gent com mai haguessis imaginat.
quan vaig veure persones que sabia que les estimaves
vaig còrrer cap a elles perque sabessin que estaries molt content de saber que eren allà,
que parlaves molt d'ells, que els estimaves.
El teu net diu que t'has morit pq menjaves molta verdura.
papa t'estimo molt..
la mama l'Eva i el Xavi estàn fets pols
pensen molt en tu
i recorden coses que els fan plorar, jo també
ens has deixat moltes ximpleries molts acudits, que ara començem a recordar amb un timid somriure
i acabem amb llàgrimes. suposo que t'imagines que estem beatificant la caza del octubre rojo, o el dia más largo,
i a la kelly, i els ganitus i les poetes.
tot es trasforma, tu ja ho has fet,
tens la resposta a totes les meves incognites just quan ja no me la pots dir.
a reveure pare
diumenge, 23 de març del 2008
dimarts, 18 de març del 2008
EL TEU MON (PART 8)
El soroll d'una persiana pujant acompanyat d'un cop de porta,
no era el despertar que necessitva en Ferran aquell migdia perdut en un calendari.
La Carla.
La seva especialitat era fer parlar als mobles
per què ells transmetessin tota la seva angoixa.
En Ferran s'asseu al llit, queda inmòvil, mirant a terra.
La Carla entra de nou obrint la porta de manera ràpida,
provocant un ensurt a en Ferran.
En Ferran se la mira implorant indiferència.
La Carla arronsa els morros i explota en una pregunta inacabable
.
-Que no et penses aixecar avui?
Que no n'has tingut prou?
Representa que he d'acceptar el teu comportament d'adolescent o de madur alcohòlic,
marxant de nit sense donar explicacions?
Doncs si et penses que em quedaré vivint la teva vida i no la meva,
estàs molt equivocat.
Torna a marxar fent un altre cop de porta.
En ferran es torna a estirar al llit, ara mira el sostre.
s'hi està uns segons. i pensa:
.-ara tornarà a entrar.
Es torna a obrir la porta.
la Carla sembla que se'l mira, no diu res.
en Ferran de sobte crida
.-Prou Carla! si vols te'n vas.
Ella queda inmòvil, com una figura de glaç.
Ni una sola paraula de la seva boca.
En Ferran segueix parlant amb rabia
.- doncs, potser estic malalt, malalt del cap, boig com un llum,
o potser ha estat la llum que m'ha tornat boig,
però almenys em puc adonar de les coses,
no com tu que estàs aqui...mirant-me...quieta...que sembles un mort.
En Ferran desitja estar provocant a la Carla amb les seves paraules,
i se la mira, però no veu res en ella més enllà d'un rostre acompanyat d'un cos,
que fa estona que ha perdut el seu significat.
.-Carla estàs bé?
.-Carla?
En Ferran s'aixeca del llit i s'acosta a la Carla,
Ella sembla ben be una figura de guix,
no parpelleja, no belluga, no mou, res.
i tot d'una en Ferran fa mitja volta per tornar al seu llit,
i aquest ha desaparegut deixant al seu lloc
un banc en mig del parc, amb un avi assegut,
plegant del.licadament el seu diari en 4 troços.
no era el despertar que necessitva en Ferran aquell migdia perdut en un calendari.
La Carla.
La seva especialitat era fer parlar als mobles
per què ells transmetessin tota la seva angoixa.
En Ferran s'asseu al llit, queda inmòvil, mirant a terra.
La Carla entra de nou obrint la porta de manera ràpida,
provocant un ensurt a en Ferran.
En Ferran se la mira implorant indiferència.
La Carla arronsa els morros i explota en una pregunta inacabable
.
-Que no et penses aixecar avui?
Que no n'has tingut prou?
Representa que he d'acceptar el teu comportament d'adolescent o de madur alcohòlic,
marxant de nit sense donar explicacions?
Doncs si et penses que em quedaré vivint la teva vida i no la meva,
estàs molt equivocat.
Torna a marxar fent un altre cop de porta.
En ferran es torna a estirar al llit, ara mira el sostre.
s'hi està uns segons. i pensa:
.-ara tornarà a entrar.
Es torna a obrir la porta.
la Carla sembla que se'l mira, no diu res.
en Ferran de sobte crida
.-Prou Carla! si vols te'n vas.
Ella queda inmòvil, com una figura de glaç.
Ni una sola paraula de la seva boca.
En Ferran segueix parlant amb rabia
.- doncs, potser estic malalt, malalt del cap, boig com un llum,
o potser ha estat la llum que m'ha tornat boig,
però almenys em puc adonar de les coses,
no com tu que estàs aqui...mirant-me...quieta...que sembles un mort.
En Ferran desitja estar provocant a la Carla amb les seves paraules,
i se la mira, però no veu res en ella més enllà d'un rostre acompanyat d'un cos,
que fa estona que ha perdut el seu significat.
.-Carla estàs bé?
.-Carla?
En Ferran s'aixeca del llit i s'acosta a la Carla,
Ella sembla ben be una figura de guix,
no parpelleja, no belluga, no mou, res.
i tot d'una en Ferran fa mitja volta per tornar al seu llit,
i aquest ha desaparegut deixant al seu lloc
un banc en mig del parc, amb un avi assegut,
plegant del.licadament el seu diari en 4 troços.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
