El teu món (part 4)

El soroll de les sabatilles arrosegant-se per terra, lentament,
diuen més d’en Ferran que el seu reflex al mirall.
La penombra que acompanya la casa, sent l'hora de l'àngelus,
diu més d’en Ferran que cap psicoanalista.
Camina fins a la finestra i s’hi arrepenja.
Fa un pas enrera i es fixa en les cortines,
són d’aquelles que es solapen per no deixar entrar la llum.
Tenen un pal de plàstic que les fa girar.
L’agafa, el toca i se’l mira com si fos el primer cop que en fos conscient de la seva existència.
Comença a girar el pal, i la llum poc a poc comença a fer presència al seu rostre.
Quan és del tot il·luminat, fa una ganyota i el torna a girar ràpidament .
Es queda quiet. Fosc.
Torna a girar el pal, aquesta vegada més depressa.
Veu el carrer, un cotxe vermell estacionat, un banc, una senyora.
Torna a girar el pal. Fosc.
Gira i, carrer, cotxe vermell, senyora, Banc.
Gira i Fosc.
carrer cotxe vermell, banc.
fosc.
Carrer, cotxe, banc, nen
Fosc.
Llum blanca
Fosc
Llum blanca, enfemera i
fosc.
En Ferran es queda inmóvil,
després d’uns segons d’incapacitat torna a fer girar el pal, ben a poc a poc,
Carrer, cotxe vermell, banc, Carla.
La Carla mira amunt, el veu, ell no veu que ella el veu i torna a fer fosc.
Respira.
I ràpidament torna a fer girar el pal,
com si intentés enxampar a la realitat desprovista,
com si volgués arribar-hi abans que ella.
Carrer, cotxe vermell, Carla.
Fosc.

En Ferran no pot deixar de pensar en la noia dels texans i la samarreta blanca,
en la finestra, i en la possibil·litat de començar a crear
alguna cosa inexistent només per què algú li ha dit que existeix.
Fuig de la finestra com si en fos l’enemic.
S’asseu al sofá i engega la televisió, estan fent un avanç informatiu.
Se senten les claus, és la Carla. Ve carregada amb bosses del supermercat i crida:
.- ferran, va, ajudam a desar això!
El ferran està perplex davant la tv.
La carla se li acosta:
.-Ferran, què estaves fent obrint i tancant la cortina?
El Ferran no contesta, la Carla posa atenció a la televisió,
suposant, degut a l’indiferència del Ferran cap a les seves paraules,
que potser ha succeït un atemptat terrorista o un avió ha perdut el control.